El Consell Valencià de Treball Social rebutja les esmenes a la Llei d'Acompanyament per “alterar” el model de Serveis Socials basat en els drets humans i la igualtat

València, 03/08/2026

El Consell Valencià de Treball Social (CVTS), que agrupa els tres col·legis professionals de Treball Social de Castelló, València i Alacant, ha expressat la seua “profunda preocupació” i el seu rebuig a les esmenes aprovades pels grups parlamentaris del PP i Vox al Projecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat (Llei d’Acompanyament), en considerar que modifiquen “de manera substancial” el model del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

L’entitat sosté que les esmenes no es limiten a introduir canvis de caràcter pressupostari, sinó que afecten normes essencials del sistema de protecció social, començant per la Llei de Serveis Socials Inclusius de la Comunitat Valenciana i, entre altres, la recent reforma de la Llei de Renda Valenciana d’Inclusió, aprovada després d’un ampli procés d’anàlisi, diàleg i participació amb administracions públiques, col·legis professionals, universitats, entitats del tercer sector i altres agents socials.

El Consell considera especialment preocupant que reformes d’aquest abast s’incorporen mitjançant esmenes a la Llei d’Acompanyament, sense un debat específic i alterant l’equilibri aconseguit durant els processos de participació institucional i social que van donar lloc i legitimitat a aquestes normes.

Entre les modificacions aprovades destaca la incorporació de criteris de preferència relacionats amb la nacionalitat, l’origen, la situació administrativa, l’arrelament o l’antiguitat en l’empadronament per a accedir a determinades ajudes, prestacions i recursos públics. A més, es restringeix l’accés de les persones en situació administrativa irregular a determinades prestacions socials, limitant-lo a supòsits d’urgència vital.

Segons el parer del Consell, aquestes mesures “alteren els fonaments del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials”, concebut com un instrument essencial de cohesió social i garantia de drets, en substituir un model basat en el reconeixement de drets, la universalitat de l’atenció, els criteris tècnics i la valoració professional de les situacions de necessitat per un altre condicionat per circumstàncies personals alienes a la intervenció tècnica. És a dir, per un altre model sustentat en preferències o exclusions relacionades amb l’origen o la nacionalitat, la qual cosa “afebleix la funció protectora del sistema públic, incrementa el risc d’exclusió social i erosiona la convivència”.

“La denominada ‘prioritat nacional’ introdueix un criteri de diferenciació basat en l’origen o la nacionalitat incompatible amb els principis d’igualtat, universalitat i no discriminació que inspiren el nostre ordenament jurídic i el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. Els drets socials han de respondre a les necessitats de les persones, no a la seua procedència. Convertir l’origen en un criteri d’accés a la protecció social desnaturalitza la funció dels Serveis Socials i afebleix el seu paper de cohesió social”.

L’entitat recorda que la Constitució Espanyola defineix a Espanya com un Estat Social i Democràtic de Dret, reconeix la dignitat de la persona i el principi d’igualtat i prohibeix la discriminació, a més d’encomanar als poders públics la protecció enfront de les situacions de necessitat. En l’àmbit autonòmic, subratlla que la Llei 3/2019 de Serveis Socials Inclusius configura el sistema valencià com un servei essencial sustentat en els principis d’universalitat, igualtat, equitat, inclusió i respecte a la dignitat de les persones, principis que considera difícils de conciliar amb mecanismes de preferència basats en la nacionalitat o l’origen.

Així mateix, recorda que la Declaració Universal de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, la Carta Social Europea i la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial estableixen que l’accés als drets socials ha de garantir-se sense discriminació.

El CVTS també alerta de l’impacte que aquestes modificacions tindrien sobre l’exercici professional del treball social. El Codi Deontològic de la professió obliga a defensar els drets humans, la justícia social, la igualtat de tracte i la no discriminació, per la qual cosa la introducció de criteris aliens a la valoració professional compromet l’autonomia tècnica, dificulta l’aplicació objectiva dels instruments de diagnòstic i intervenció social i genera un conflicte entre les obligacions legals i els principis ètics de la professió.

Per tot això, el Consell Valencià de Treball Social insta a Les Corts Valencianes a reconsiderar les esmenes i a preservar un model de Serveis Socials alineat amb la Constitució, l’Estatut d’Autonomia, la Llei 3/2019 de Serveis Socials Inclusius i els tractats internacionals de drets humans ratificats per Espanya. Així mateix, reclama que qualsevol reforma estructural del sistema valencià de protecció social es tramite mitjançant procediments legislatius que garantisquen el debat públic, la transparència i la participació de les administracions, els col·legis professionals, les universitats, les entitats socials i les organitzacions representatives de la ciutadania.

El Consell conclou reafirmant el seu compromís amb la defensa d’un sistema públic de Serveis Socials universal, inclusiu i garantista, construït des del respecte als drets humans, l’evidència professional i la participació social.

Sobre el Consell Valencià de Treball Social
El CVTS és una corporació de dret públic i l’òrgan de representació i coordinació dels tres col·legis de Treball Social de la Comunitat Valenciana (Castelló, València i Alacant). La seua principal missió és representar al conjunt de la professió en el territori davant la Generalitat i altres organismes autonòmics, defensar els interessos de les i els treballadors socials, així com coordinar l’actuació dels tres col·legis i donar suport a iniciatives conjuntes.

NOTICIA EN CASTELLANO