Saltar al contenido principal
Castelló

ENTREVISTA DIA INTERNACIONAL DE L'EDUCACIÓ

viernes 24 de enero de 2025 Maider Macareno, Marisa Saavedra i María Alcalá I Treballadores socials en el sector socioeducatiu

“El Treball Social està fundat sobre els valors indivisibles i universals de la dignitat humana, la llibertat i la igualtat, com ha d’estar-ho l’educació, la base de qualsevol societat justa”

▪ Una conversa a tres bandes amb tres professionals del TS en les Unitats Especialitzades d’Orientació Educativa filen aquesta entrevista del Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló pel Dia Internacional de l’Educació.

Castelló, 24/01/2025.- A Maider Macareno, Marisa Saavedra i María Alcalá els uneix el Treball Social i una aposta ferma per l’educació pública. Les tres són treballadores socials en les Unitats Especialitzades d’Orientació Educativa (UEO) de la Conselleria d’Educació a Castelló. Són tres de les cinc professionals del Treball Social que exerceixen en l’àmbit socioeducatiu a la província. Una xifra “totalment insuficient” si es té en compte, indiquen, “tot allò que el Treball Social aporta en educació, des del punt de vista de la detecció de problemàtiques, la prevenció, la sensibilització, el treball comunitari o la intervenció sociofamiliar”. Tot això és motiu “per a defensar la nostra presència en els centres educatius” però “falta una aposta des de l’Administració”. En el Dia Internacional de l’Educació, que se celebra aquest 24 de gener, des de COTS Castelló mantenim aquesta conversa a tres bandes. Una entrevista en la qual els seus tres protagonistes, reivindicacions professionals al marge, coincideixen: “Sense una educació pública i de qualitat per a tota la població, no hi ha democràcia ni justícia social”.

Pregunta.- Nacions Unides defineix l’educació com un dret humà fonamental, un bé públic i una responsabilitat col·lectiva. Com a professionals del Treball Social que desenvolupeu la vostra tasca en aquest àmbit, compartiu la definició?

Resposta.- Totalment. L’educació és el fonament bàsic per a la construcció de qualsevol societat justa. Permet la superació de desigualtats i el progrés.

A més, com ocorre amb altres drets fonamentals (el dret a la salut, per exemple) són les administracions les que han d’assegurar l’accés de tota la població a una educació de qualitat i compensadora de les desigualtats socials. Si no és així, l’Educació, i la resta de drets, es converteixen en un privilegi només a l’abast dels qui tenen més recursos econòmics i tindrem un sistema educatiu segregador i que perpetuarà les desigualtats. Les concepcions privatitzadores i de negoci en aquest i altres àmbits posen en perill l’accés a drets i la mateixa cohesió social.

P.- El lema d’enguany és ‘Aprendre per a una pau duradora’. Quins altres valors, i béns públics i col·lectius, blinda l’educació, a més de la pau?

R.- Una educació de qualitat possibilita la creació d’una societat en pau i democràtica, però també, una educació que busque el desenvolupament integral de l’alumnat ha de comprendre valors com el respecte a la dignitat de la persona, o la convivència en igualtat, imprescindibles per a la vida en societat i per a afrontar els reptes que com a humanitat tenim per davant.

P.- Educació i Treball Social, o Treball Social en el sector socioeducatiu: què tenen en comú, on conflueixen?

R.- El Treball Social està fundat sobre els valors indivisibles i universals de la dignitat humana, la llibertat i la igualtat. Valors sobre els quals s’ha de fonamentar igualment l’educació. Per tant, una educació de qualitat i realment inclusiva ha de tindre una mirada àmplia, que assumisca que l’alumnat té un context sociofamiliar que incideix directament en el procés educatiu, i que és important considerar… i que al llarg del procés educatiu hi ha situacions que exigeixen un abordatge interdisciplinari.

El Treball Social té molt a aportar en educació, des del punt de vista de la detecció de problemàtiques, la prevenció, la sensibilització sobre diferents temes, la coordinació amb altres serveis i el treball comunitari, o la intervenció sociofamiliar quan és necessari.

P.- Tornant a la definició inicial: se’ns està oblidant eixa dimensió pública de l’educació, eixe concepte de la mateixa com a responsabilitat col·lectiva? Quins riscos implica deixar de costat eixe perfil públic i col·lectiu que va lligat intrínsecament a l’educació?

R.- Com déiem al principi, si un dret fonamental es deixa en mans del mercat, de la iniciativa privada que busque fer negoci, posem en perill l’accés universal a aquest dret, l’equitat i la cohesió social. Sense una Educació pública i de qualitat per a tota la població no hi ha democràcia ni justícia social.

P.- Desenvolupeu la vostra labor com a treballadores socials en l’àmbit socioeducatiu. Com és el vostre dia a dia?

R.- Des de l’àmbit socioeducatiu, atenem de dues maneres. De manera sistemàtica a uns centres concrets, acudint a ells presencialment els dies acordats; i de manera puntual als centres que realitzen el que anomenem activacions telemàtiques. En els centres sistemàtics, en considerar-se centres amb un nivell alt de necessitats, es pretén fer un treball preventiu i de seguiment de casos. Mentre que, amb les activacions, es respon a una necessitat puntual del centre: col·laboració en realització d’un full de notificació, assessorament en recursos sociocomunitaris/necessitats bàsiques, mediació familiar, etc.

P.- Continua sent desconeguda la presència d’aquesta disciplina, i d’aquesta figura professional, en els col·legis i instituts?

R.- La nostra sensació és que sí. Totalment. Encara que es realitzen coordinacions on s’explica la pràctica professional en agrupacions de zona d’orientació educativa, mentre l’Administració no dote de més personal i aposte realment pel treball social educatiu, serà difícil que es reconega el nostre treball.

P.- Com fer-la més visible? Com reivindicar el seu paper?

R.- Com diem, és necessària una major implicació de l’Administració Pública, una aposta per la nostra figura professional.

El context educatiu és un context idoni per a treballar les desigualtats, detectar necessitats familiars, etc. Aquesta idea creiem que és clau per a defensar la nostra presència en els centres educatius, però és l’Administració la que ha de dotar de recursos, repetim; la que ha d’apostar pel Treball Social Socioeducatiu.

P.- I com fugir de la percepció que, potser es continua tenint, de les i els professionals del Treball Social en educació com a mers interventors en casos puntuals: absentisme, maltractament infantil…

R.- Tenint més presència en els centres i desenvolupant altres funcions, com la labor preventiva, però per a això és necessari més personal i un altre plantejament.

P.- En aquest moment, a la província de Castelló, quina ràtio de treballadors i treballadores socials educatives existeix? Quants professionals més faria falta sumar al sistema socioeducatiu?

R.- Som 5 treballadores socials per a tota la província. Totalment insuficient. A més, les absències, per baixa mèdica o permisos laborals, no es cobreixen, per exemple, deixant la zona afectada únicament amb la possibilitat de rebre una atenció puntual. Estem repartides per tota la província, situant-nos dues persones a Castelló, una a Borriana, una a Vila-real i una altra a Vinaròs.

Un professional per centre educatiu seria l’ideal. Una utopia. Però que tots els centres pogueren rebre una atenció sistemàtica, un o dos dies a la setmana, seria el mínim per a poder parlar d’un treball social educatiu seriós, eficaç.

P.- Existeixen centres sense aquesta figura professional? (tant en Primària com en Secundària) Quines conseqüències té?

R.- Tots els centres tenen assignada una treballadora social a la qual poden activar, però cadascuna de nosaltres acudim a dos centres normalment de manera sistemàtica. Això significa, tenint en compte les circumstàncies actuals, que només vuit centres de tota la província compten amb atenció sistemàtica/contínua d’un dia a la setmana.

Les conseqüències són òbvies. Si l’atenció sistemàtica a vegades resulta insuficient per a oferir un servei de qualitat en un centre, més encara la intervenció puntual que suposen les activacions. La intervenció social en els centres educatius, hui dia, recau sobre el personal del propi centre, no en els professionals de Treball Social.

P.- No obstant això… s’han produït avanços quant a la presència de la vostra figura professional en els equips dels centres educatius i a la vostra tasca o implicació en la comunitat educativa? Quins?

R.- El nombre de treballadores socials ha augmentat, però de manera insuficient (1 a la província de Castelló en els últims anys). Hi ha intents de formalitzar la nostra intervenció o de dotar-nos d’uns certs instruments de treball, per exemple, l’activació que comentàvem o una sèrie de formularis a mode de registre. Però és necessària una major implicació per part d’Administració.

P.- Companyes de professió indiquen que les dades que manegen en relació a l’acceptació i justificació de la violència de gènere entre la població més jove són molt preocupants. La lluita en favor de la igualtat i de la no discriminació comença a les aules? Com es duu a terme, amb l’estudiantat, aquesta labor de sensibilització i de detecció i desconstrucció de patrons masclistes que es reprodueixen en la societat?

R.- L’educació en igualtat comença en la família, clar. Però cada vegada hi ha més consciència de la necessitat d’educar en aquests valors en el conjunt de la societat, i per descomptat, de manera transversal en els centres. Però sovint, que es faça de manera adequada depén de la sensibilitat referent al professorat. És molt important avançar en la formació del professorat en aquestes qüestions.

Encara patim patrons culturals misògins heretats, i evidentment no sols educa l’escola. Hui són molts els espais de socialització, i per desgràcia en alguns, com les xarxes socials, abunden els continguts violents i masclistes, o que justifiquen la desigualtat i els abusos. I els mitjans de comunicació sovint reprodueixen també continguts sexistes.

L’auge de l’extrema dreta, amb discursos negacionistes de la violència de gènere o que justifiquen les agressions, està suposant un retrocés important en totes aquestes qüestions, per desgràcia. Tenim un repte important com a societat.

En el nostre equip de treball hi ha una persona encarregada del tema d’igualtat i diversitat. Assessora als centres educatius en aquesta matèria i, sempre que es considera, activa el nostre àmbit per a recolzar en la seua intervenció.

P.- Des de la vostra experiència i trajectòria, quina perspectiva no ha de perdre mai un/a professional del Treball Social en la seua labor quotidiana amb la comunitat educativa?

R.- La perspectiva de l’Educació com un dret humà; la de que tota la comunitat educa i que tota la comunitat, també l’educativa, és responsable del desenvolupament integral dels xiquets, xiquetes i adolescents. Per a això, no podem perdre de vista la labor preventiva de la nostra professió.

Maider Macareno Álvarez és Treballadora Social de la Conselleria d’Educació en les Unitats Especialitzades d’Orientació Educativa (UEO). Integrant de la junta directiva de l’Associació de Voluntaris d’Acolliment Familiar de la Comunitat Valenciana (AVAF), ha sigut formadora en cursos per al foment del bon tracte a la infància i adolescència.

Marisa Saavedra Muñoz suma més de 30 anys de trajectòria com a treballadora social en la Conselleria d’Educació en les actuals UEO (antics SPE). Activista social en defensa els drets humans, l’economia social o els serveis públics, ha sigut diputada en el Congrés (2019-2023), on va ser portaveu de la Comissió de Drets Socials i Discapacitat. Premi Provincial del Treball Social 2024.

María Alcalá Benlloch és treballadora social en la Conselleria d’Educació des de 2009, on actualment desenvolupa el seu treball en les UEO. Ha realitzat diversos cursos d’especialització en menors, dependència i altres àrees d’intervenció. Forma part de la Junta de Personal, representant des de gener de 2024 al personal no docent en la Conselleria d’Educació per la defensa dels drets del personal públic.

NOTICIA EN CASTELLANO

miércoles 22 de enero de 2025

ENTREVISTA DIA INTERNACIONAL DE L'EDUCACIÓ

Comentarios

Aún no hay comentarios

Plataforma Online

Plataforma online

Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló

Alcalde Tárrega, 32 bajo

12004 CASTELLO

Redes sociales

Síguenos en

Pago seguro