Saltar al contenido principal
Castelló

Posició del Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló en relació al Reial Decret Llei 3/2021 que obliga als Serveis Socials a que informen per acreditar situacions de les persones sol·licitants de l'Ingrés Mínim Vital

lunes 15 de marzo de 2021 COTSCS

El Govern d’Espanya ha introduït una sèrie de reformes en l’àmbit de l’Ingrés Mínim Vital, a través del Reial Decret Llei 3/2021 del 2 de febrer de 2021, que afecten a l’objecte i funcionament dels serveis socials municipals d’atenció
primària.

A través d’aquesta reforma s’està obligant als equips de base a que informen per acreditar situacions de les persones sol·licitants d’aquesta prestació no contributiva de la Seguretat Social.

Des del Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló, en relació a aquest Reial Decret Llei 3/2021 volem fer una sèrie de consideracions:

• L’Ingrés Mínim Vital, per les seues característiques, podem dir que és una mínima i que per lo tant precisa acreditar la situació econòmica de les persones sol·licitants. Açò ha complicat i complica molt la tramitació d’aquesta prestació tant necessària per tanta gent.

• Des del Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló hem aplaudit el naixement d’aquesta prestació ja que considerem que és un important pas endavant en quant a la consolidació de drets socials. Però nosaltres reivindiquem la necessitat d’una Renda Bàsica Universal, com a instrument per aconseguir una millor redistribució de la riquesa i major justícia social.

• Una Renda Bàsica Universal evitaria tots els entrebancs i retards de l’Ingrés Mínim Vital, i per tant molt de patiment a la població en situació de vulnerabilitat.

• L’ingrés mínim vital és una prestació no contributiva de la Seguretat Social, que ha promulgat el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions per al Desenvolupament del Govern d’Espanya. Per tant és completament aliena al sistema autonòmic de Serveis Socials del País Valencià i als Serveis Socials d’Atenció Primària dels Ajuntaments. Però amb aquest Reial Decret Llei s’està fent un traspàs de responsabilitats, tasques i funcions del sistema de la Seguretat Social al sistema dels Serveis Socials.

• Els motius pels quals es sol·licita als Serveis Socials l’informe social per a l’Ingrés Mínim Vital, implica acceptar i consolidar situacions irregulars, de frau i d’explotació de les persones que es donen en la nostra societat, a més d’implicar una normalització de situacions que no estan regularitzades (per exemple persones que viuen de lloguer però sense contractes de lloguer legals).

• Considerem que aquesta casuística hauria d’estar millor prevista en la normativa, ja que són realitats de les persones usuàries i, per tant, és la normativa la que ha d’adaptar-se a la casuística de les persones.

• No podem acceptar que, a manera de traspàs de responsabilitats, tasques i funcions, se li encomane als Serveis Socials verificar les situacions que no s’accepta verificar en altres organismes públics, com ara la Seguretat Social.

• No s’estan estandarditzant situacions i açò és negatiu per al funcionament correcte del sistema i de la gestió de l’ajuda. No es pot permetre convertir els Serveis Socials en un colador de les situacions que no es puguen acreditar des d’altres àmbits.

• En quant a la nostra professió, hem de dir que el Treball Social implica treballar amb les persones usuàries. No es tracta d’acreditar situacions que altres sectors i serveis no volen acreditar.

• La funció del Treball Social no és la de fiscalitzar o inspeccionar els usuaris. No podem ni volem ser la “policia” de la Seguretat Social.

• Per tal de resoldre aquesta dificultat, s’ha d’entendre que les persones són responsables dels seus actes, i que d’acord amb això, elles mateixes són les que han de verificar la seua situació personal. Si aquesta no es pot acreditar documentalment, hauran de realitzar una declaració jurada de la seua situació, tal i com es fa en altres prestacions de la seguretat social, com són per exemple les pensions no contributives, on l’usuari firma un certificat acreditatiu anualment donant compte de la seua situació.

• En el punt vuit de l’article 3 del Reial Decret Llei 3/2021, s’introdueix aquesta modificació incorporant els apartats 9 i 10 a l’article 19 del Reial Decret Llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s’estableix l’Ingrés Mínim Vital.

  • Textualment diu: “es requerirà un certificat expedit pels Serveis Socials competents quan fóra necessari per acreditar …”
  • Ací trobem una seriosa dificultat administrativa, ja que en els Ajuntaments els certificats només es poden emetre des de Secretaria. Per la qual cosa les companyes i companys treballadors socials dels Serveis Socials d’Atenció Primària no poden signar els certificats que se’ls pot demanar en base a aquest Reial Decret Llei per acreditar aquestes situacions que comentem.

• En la nostra opinió les entitats mediadores sí que han d’acompanyar en la gestió de l’Ingrés Mínim Vital a les persones sol·licitants que els ho requerisquen, donada la situació de pandèmia i el col·lapse de les altres administracions, i tenint en compte la realitat de la bretxa digital que afecta a moltes de les potencials beneficiàries de l’IMV en la nostra societat.

• Però, i açò és quelcom que volem destacar, les entitats mediadores hauran de tenir en compte que l’Ingrés Mínim Vital no implica en la seua naturalesa un seguiment del cas, sinó només la gestió de la sol·licitud i la renovació anual.

• Finalment volem manifestar que realitzar informes socials a manera de traspàs de responsabilitats, tasques i funcions, que no corresponen directament a Serveis Socials, posa en perill el treball dut a terme per part de Serveis Socials d’Atenció Primària amb les seues persones usuàries, ja que implica la concessió o no de l’ajuda per l’emissió d’un certificat d’una situació que no es pot acreditar documentalment, cosa que comporta un deteriorament en la relació amb la persona usuària i el treball realitzat amb les famílies.

• En els Serveis Socials es treballa en processos de canvi i és la nostra obligació preservar la relació entre la persona professional del treball social i la persona o família usuària dels Serveis Socials.

Per tot açò, considerem que és inacceptable que els Serveis Socials certifiquen les situacions a les que fa referència el Reial Decret Llei 3/2021 en el punt vuit de l’article 3.

Castelló, a 15 de març del 2021.

____________________________________________________

POSICIÓN DEL COL·LEGI OFICIAL DE TREBALL SOCIAL DE CASTELLÓ EN RELACIÓN AL REAL DECRETO LEY 3/2021 QUE OBLIGA A LOS SERVICIOS SOCIALES A QUE INFORMEN PARA ACREDITAR SITUACIONES DE LAS PERSONAS SOLICITANTES DEL INGRESO MÍNIMO VITAL

El Gobierno de España ha introducido una serie de reformas en el ámbito del Ingreso Mínimo Vital, a través del Real decreto ley 3/2021 del 2 de febrero de 2021, que afectan al objeto y funcionamiento de los Servicios Sociales Municipales de Atención Primaria.

A través de esta reforma se está obligando a los equipos de base a que informen para acreditar situaciones de las personas solicitantes de esta prestación no contributiva de la Seguridad Social.

Desde el Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló, en relación en este Real decreto ley 3/2021 queremos hacer una serie de consideraciones:

•El Ingreso Mínimo Vital, por sus características, podemos decir que es una mínima y que por lo tanto precisa acreditar la situación económica de las personas solicitantes. Esto ha complicado y complica mucho la tramitación de esta prestación tanto necesaria por tanta gente.

• Desde el Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló hemos aplaudido el nacimiento de esta prestación porque consideramos que es un importante paso adelante en cuanto a la consolidación de derechos sociales. Pero reivindicamos la necesidad de una Renta Básica Universal como instrumento para conseguir una mejor redistribución de la riqueza y mayor justicia social.

• Una Renta Básica Universal evitaría todas las trabas y retrasos del Ingreso Mínimo Vital, y por tanto mucho sufrimiento a la población en situación de vulnerabilidad.

• El Ingreso Mínimo Vital es una prestación no contributiva de la Seguridad Social que ha promulgado el Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones para el Desarrollo del Gobierno de España. Por lo tanto es completamente ajena al sistema autonómico de Servicios Sociales del País Valencià y a los Servicios Sociales de Atención Primaria de los Ayuntamientos. Pero con este Real decreto ley se está haciendo un traspaso de responsabilidades, tareas y funciones del sistema de la Seguridad Social al sistema de los Servicios Sociales.

• Los motivos por los cuales se solicita a los Servicios Sociales el informe social para el Ingreso Mínimo Vital, implica aceptar y consolidar situaciones irregulares, de fraude y de explotación de las personas que se dan en nuestra sociedad, además de implicar una normalización de situaciones que no están regularizadas (por ejemplo personas que viven de alquiler pero sin contratos de renta legales).

• Consideramos que esta casuística tendría que estar mejor prevista en la normativa, puesto que son realidades de las personas usuarias y, por lo tanto, es la normativa la que tiene que adaptarse a la casuística de las personas.

• No podemos aceptar que, a modo de traspado de responsabilidades, tareas y funciones, se le encomiende a los Servicios Sociales verificar las situaciones que no se acepta verificar en otros organismos públicos, como por ejemplo la Seguridad Social.

• No se están estandarizando situaciones y esto es negativo para el correcto funcionamiento del sistema y de la gestión de la ayuda. No se puede permitir convertir los Servicios Sociales en un colador de las situaciones que no se puedan acreditar desde otros ámbitos.

• En cuanto a nuestra profesión, tenemos que decir que el Trabajo Social implica trabajar con las personas usuarias. No se trata de acreditar situaciones que otros sectores y servicios no quieren acreditar.

• La función del Trabajo Social no es la de fiscalizar o inspeccionar a las y los usuarios. No podemos ni queremos ser la “policía” de la Seguridad Social.

• Para resolver esta dificultad, se tiene que entender que las personas son responsables de sus actos, y que de acuerdo con esto, ellas mismas son las que tienen que verificar su situación personal. Si ésta no se puede acreditar documentalmente, tendrán que realizar una declaración jurada de su situación, tal y como se hace en otras prestaciones de la Seguridad Social, como son por ejemplo las pensiones no contributivas, donde el usuario firma un certificado acreditativo anualmente dando cuenta de su situación.

• En el punto ocho del artículo 3 del Real decreto ley 3/2021, se introduce esta modificación incorporando los apartados 9 y 10 en el artículo 19 del Real decreto ley 20/2020, de 29 de mayo, por el cual se establece el Ingreso Mínimo Vital.

  • Textualmente dice: “se requerirá un certificado expedido por los Servicios Sociales competentes cuando fuera necesario para acreditar …”.
  • Aquí encontramos una seria dificultad administrativa, puesto que en los Ayuntamientos los certificados solo se pueden emitir desde Secretaría. Por lo cual las compañeras y compañeros trabajadores sociales de los Servicios Sociales de Atención Primaria no pueden firmar los certificados que se les pueden pedir en base en este Real decreto ley para acreditar estas situaciones que comentamos.

• En nuestra opinión las entidades mediadoras sí que tienen que acompañar en la gestión del Ingreso Mínimo Vital a las personas solicitantes que se lo requieran, dada la situación de pandemia y el colapso de las otras administraciones, y teniendo en cuenta la realidad de la brecha digital que afecta a muchas de las potenciales beneficiarias del IMV en nuestra sociedad.

• Pero, y esto es algo que queremos destacar, las entidades mediadoras tendrán que tener en cuenta que el Ingreso Mínimo Vital no implica en su naturaleza un seguimiento del caso, si no solo la gestión de la solicitud y la renovación anual.

• Finalmente queremos manifestar que realizar informes sociales a modo de traspaso de responsabilidades, tareas y funciones que no corresponden directamente a Servicios Sociales, pone en peligro el trabajo llevado a cabo por parte de Servicios Sociales de Atención Primaria con sus personas usuarias, puesto que implica la concesión o no de la ayuda por la emisión de un certificado de una situación que no se puede acreditar documentalmente, lo que comporta un deterioro en la relación con la persona usuaria y el trabajo realizado con las familias.

• En los Servicios Sociales se trabaja en procesos de cambio y es nuestra obligación preservar la relación entre la persona profesional del trabajo social y la persona o familia usuaria de los Servicios Sociales.

Por todo esto, consideramos que es inaceptable que los Servicios Sociales certifiquen las situaciones a las que hace referencia el Real decreto ley 3/2021 en el punto ocho del artículo 3.

Castelló, a 15 de marzo del 2021

Comentarios

Aún no hay comentarios

Plataforma Online

Plataforma online

Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló

Alcalde Tárrega, 32 bajo

12004 CASTELLO

Redes sociales

Síguenos en

Pago seguro